Festa de la Matança del Porc

Avui, ja convertida en fira, arriba a la 42ª edició Queda ja molt lluny aquell 1974 , any d.il·lusions col·lectives, de descoberta de tradicions, de festa i d’esperança en què varem iniciar, com aquell qui res,  la recuperació d’un àpat tradicional familiar: el que tenia lloc a cada casa el dia de matar porc. Però com a novetat la varem fer   a l’aire lliure , tots plegats , la gent del Centre, del poble i els convidats, més popular ja no ho podia ser.

Qui ens havia de dir aquell dia de març que aquella trobada d’amics i coneguts es convertiría al cap de quatre dècades en una de les festes més importants  del poble, que erem els primers en fer d’aquest àpat una  festa  que tindria seguidors a per tot arreu .

De fet la festa  ha canviat. Ara ha esdevingut , també una fira amb una mostra de productes de tota mena des de brocanters fins els productes més elaborats del porc i tot plegat es clou en un dinar que conserva tots els ingredients tradicionals d’aquell àpat d’un dia d’hivern en qualsevol casa de pagès d’aquest sector del Ter-Brugent a la Selva interior.

 

Una bona amanida casolana en la qual no hi podia faltar l’escarola o l’enciam ( si el temps era favorable) , les cebes , els alls, els màstecs i els  repunxons tendres. Acompanyats de  tomàquet de servar, olives,  pebrots,  bitxos,taronges agres  i  bròquil, tot casolà i confitat, no hi havia encara cap cadena de fred , això predisposava els plats  que venien al darrera.

Primer plat fort:  els fesols vermells amanits amb xinxarrells (o llardons) i ruixats amb el greix líquit i bullent.Els bons coneixedors saben bé de les diferències entre una i altra varietat de fesols secs. Aquesta és una de les varietats més apreciades a la comarca, cada vegada més difícil de trobar degut al poc conreu que se’n fa , gairebé per encàrrec per a la festa.

 

El seguia  el plat estrella de l’àpat: el fetge amb mantellina, una perla a descobrir, d’altra banda un plat típic local, senzill i saboròs. És el fetge amanit amb all i julivet i embolcallat amb la seva  “mantellina” o mocada .Era el moment d’acompanyar-lo amb el vi de la casa més preuat.

 

La carn magra i les botifarres acabaven d’arrodonir com a tercer plat, si és que algú li quedava gana.

 

Per postre , el millor era una  taronja. Hom dèia per a  millor digerir, cafè casolà i copa per acabar.Després les llargues tertúlies mentre la mestressa de la casa vigilava amatent mentre bullia la carn i les butifarres al perol que penjava de la llar de foc.

 

Bé doncs tot això és el que ,sortosament, encara podem trobar a la nostra festa de la matança tradicional. Tant si veniu a la fira com a l’àpat no deixeu de fer un tast d’aquests ingredients, descobrireu la nostra cuina més tradicional i habitual; i podreu reviure per unes hores l’ambient rural de fins la primera meitat del segle XX.Engauny tenim novetats al voltant de la fira amb tastets casolans que ningú es vol prerdre.

Alhora, gràcies el treball d’Idea Gestió Cultural i Viena Edicions tindrem com a convidat especial , el dia 27 de febrer, una setmana abans, el molt reconegut gastrònom , periodista i professor Jaume Fàbrega que ens vindrà  a parlar de : “Matar porc i fer embotits, la gran aportació catalana” qui aprofitarà per a presentar-nos el seu llibre “La cuina del 1714”. Serà a les 9 del vespre al Centre.Tothom hi és convidat.

 

 
                                                                
 
                                                                                          
 

La festa de la matança, tot un èxit , com sempre. 1200 persones al dinar de germanor amb una bona representació de la Catalunya del Nord.

            

 
 
<< Inicia < Anterior 1 2 3 4 Següent > Final >>

Pàgina 2 de 4