Festa de la Matança del Porc

Un miler de comensals a la 44a Festa de la matança del porc a la Cellera de Ter 

http://www.laselvatv.cat/noticies/827-un-miler-de-comensals-a-la-44a-festa-de-la-matanca-del-porc#.WMlsvbc-UMd.

 
 
        
 

Un dels ingredients tradicionals de l’àpat que es feia el dia de matar porc a la Cellera i podem dir també a la comarca, era un bon plat de fesols amanits amb xinxarrels dits , també greixons o llardons.

De fesols n’hi ha de molta mena, gairebé podríem dir que n’hi ha per a totes les ocasions: del ganxet, de santa Pau, d’or i plata, menuts.. i un llarg etc. Ara bé els del dia de  matar porc eren generalment els vermells, dits  altrament d’Osor, que era a on millor rendiment en treien de la collita degut al seu clima fresc i més plujós.

Son uns fesols complerts i saborosos que amanits amb greix bullent tenen un sabor especial. Una vegada els heu tastat en el seu punt comprendreu el perquè. Era un plat fort que servia  per a compensar l’esforç de la diada. Es guardaven curosament durant l’hivern just per aquest dia. Era un dels obsequis que hom podía oferir als convidats.

És per això que la gent del Centre a l’hora de recuperar la festa va incidir en que havien de ser aquests i no d’altres els del menú. A la dècada dels anys 70 el seu conreu havia davallat molt i es va haver de fer una campanya per no deixar perdre aquesta varietat .Avui, afortunadament tenim una bona producció  que ens permet celebrar la festa amb tot els ingredients.

Enguany la collita ha estat bona i ens permeterà d’oferir un segon plat amb bona qualitat.

A més com que tindrem un convidat especial, el gastrònom i periodista Sr. Jaume Fàbrega  convidat per Idea Gestió Cultural i l’ editorial Viena, ens hem d’esforçar perquè surti de la millor manera posible. Coure els fesols és tot un art, calen persones preparades , deixar-los coure a la temperatura precisa i ben a poc a  poc. Ës tot un espectacle seguir-ne la cocció amb les  grans peroles a l’aire lliure. Un atractiu més per a gaudir de la nostra festa.

 

 

Avui, ja convertida en fira, arriba a la 42ª edició Queda ja molt lluny aquell 1974 , any d.il·lusions col·lectives, de descoberta de tradicions, de festa i d’esperança en què varem iniciar, com aquell qui res,  la recuperació d’un àpat tradicional familiar: el que tenia lloc a cada casa el dia de matar porc. Però com a novetat la varem fer   a l’aire lliure , tots plegats , la gent del Centre, del poble i els convidats, més popular ja no ho podia ser.

Qui ens havia de dir aquell dia de març que aquella trobada d’amics i coneguts es convertiría al cap de quatre dècades en una de les festes més importants  del poble, que erem els primers en fer d’aquest àpat una  festa  que tindria seguidors a per tot arreu .

De fet la festa  ha canviat. Ara ha esdevingut , també una fira amb una mostra de productes de tota mena des de brocanters fins els productes més elaborats del porc i tot plegat es clou en un dinar que conserva tots els ingredients tradicionals d’aquell àpat d’un dia d’hivern en qualsevol casa de pagès d’aquest sector del Ter-Brugent a la Selva interior.

 

Una bona amanida casolana en la qual no hi podia faltar l’escarola o l’enciam ( si el temps era favorable) , les cebes , els alls, els màstecs i els  repunxons tendres. Acompanyats de  tomàquet de servar, olives,  pebrots,  bitxos,taronges agres  i  bròquil, tot casolà i confitat, no hi havia encara cap cadena de fred , això predisposava els plats  que venien al darrera.

Primer plat fort:  els fesols vermells amanits amb xinxarrells (o llardons) i ruixats amb el greix líquit i bullent.Els bons coneixedors saben bé de les diferències entre una i altra varietat de fesols secs. Aquesta és una de les varietats més apreciades a la comarca, cada vegada més difícil de trobar degut al poc conreu que se’n fa , gairebé per encàrrec per a la festa.

 

El seguia  el plat estrella de l’àpat: el fetge amb mantellina, una perla a descobrir, d’altra banda un plat típic local, senzill i saboròs. És el fetge amanit amb all i julivet i embolcallat amb la seva  “mantellina” o mocada .Era el moment d’acompanyar-lo amb el vi de la casa més preuat.

 

La carn magra i les botifarres acabaven d’arrodonir com a tercer plat, si és que algú li quedava gana.

 

Per postre , el millor era una  taronja. Hom dèia per a  millor digerir, cafè casolà i copa per acabar.Després les llargues tertúlies mentre la mestressa de la casa vigilava amatent mentre bullia la carn i les butifarres al perol que penjava de la llar de foc.

 

Bé doncs tot això és el que ,sortosament, encara podem trobar a la nostra festa de la matança tradicional. Tant si veniu a la fira com a l’àpat no deixeu de fer un tast d’aquests ingredients, descobrireu la nostra cuina més tradicional i habitual; i podreu reviure per unes hores l’ambient rural de fins la primera meitat del segle XX.Engauny tenim novetats al voltant de la fira amb tastets casolans que ningú es vol prerdre.

Alhora, gràcies el treball d’Idea Gestió Cultural i Viena Edicions tindrem com a convidat especial , el dia 27 de febrer, una setmana abans, el molt reconegut gastrònom , periodista i professor Jaume Fàbrega que ens vindrà  a parlar de : “Matar porc i fer embotits, la gran aportació catalana” qui aprofitarà per a presentar-nos el seu llibre “La cuina del 1714”. Serà a les 9 del vespre al Centre.Tothom hi és convidat.

 

 
<< Inicia < Anterior 1 2 3 Següent > Final >>

Pàgina 1 de 3